Hi ha moments en què el dolor pot tornar-se insuportable i com a estratègia de supervivència evitem determinades situacions, emocions i sentiments.

Necessitem un temps per a preparar-nos i poder sentir el dolor.

Recórrer el camí del dolor és una oportunitat per a valorar la relació que teníem amb la persona volguda, el que ens va aportar i li vam aportar i també valorar la nostra pròpia vida i les relacions que tenim. Encara així, sabem que això no és tasca fàcil.

Permetre’s sentir els sentiments dolorosos és summament complex i pot resultar amenaçador

Poden aparèixer els «no està bé» o «com expressaré o em deixaré sentir això per la persona que s’ha anat» com per exemple estar enutjat amb algú que va morir o es va emmalaltir, sentir cansament i poques ganes de seguir amb les nostres obligacions, desitjar estar tranquil i només, plorar, reir, sentir moments de benestar.

En lluitar amb les nostres emocions i sentiments els fem més forts i ens acabem sentint pitjor.

Donar permís a això que ens succeeix és donar espai al nostre dol, a totes les capacitats que sorgeixen naturalment i sanament del nostre Ésser per a poder afrontar la pèrdua.

Sentir les emocions i sentiments que el dol porta, permet que la nostra capacitat de transitar el dol sorgeixi, ens va transformant, disminuint progressivament el dolor i, així, poder experimentar novament benestar i trobar sentit a la nostra vida.

Lonely woman watching sunset alone in winter on the beach at sunset

Algunes recomanacions per a facilitar la teva caminar en el camí del dol:

• Recorda: no hi ha bons o mals sentiments o formes de fer. Tot el que sentis és exactament el que necessites per a transitar el moment.
• Si les teves emocions et resulten massa aclaparadores en el teu quefer diari, tracta de trobar alguns
  moments per a estar amb el sentiment que aflora. Quan ja saps l’emoció que t’està esperant, un espai programat pot ser un alleujament.
• Permet-te expressar les teves emocions físicament. Plorar o cridar si és necessari. Cerca algun objecte on
  descarregar. Cerca un lloc apartat si necessites allunyar-te de la gent i prenles mesures per a no fer-te i fer mal.
• No tractis d’auto-convèncer-te o raonar sobre la validesa o no d’una determinada emoció o actuació. En comptes d’això, deixa que sorgeixi l’emoció. Escriu un diari personal i conversa amb tu donant espai a tot el que sali sense censura.
• Cerca a altres persones que han passat o estan passant per pèrdues similars i comparteix. T’ajudarà a sentir-te menys sol i confós sobre les vivències actuals. Hi ha Grups d’Ajuda Mútua al Dol on acompanyar-te.
• Reconèixer que els moments de dolor no són els més adequats per a jugar a superherois. És natural, no poder funcionar de la millor manera possible, per la qual cosa és un bon moment per a acceptar tota l’ajuda que pugui aparèixer.
• Segur que qui desitja acompanyar-te serà feliç de fer-ho.
• Buscar a algú de confiança amb qui parlar sobre les dificultats pràctiques del dia a dia, sense sentir-se jutjat.
• Fes una llista de persones que sàpiguen escoltar-te sense intentar canviar res.
• Recorda que els teus sentiments “positius i negatius” són un “paquet”. Permet a tu mateix/xa sentir tristesa quan la sentis i omplir-te amb l’alegria si ve. No hi ha gens dolent en això. Ho necessites.
• Consulta amb un professional si detectes que tu o algú pròxim pot estar experimentant un dolcomplicat.

VEUEN A CONÈIXER ELS NOSTRES GRUPS D’AJUDA Al DOL