Em desconnecto dels meus propis impulsos, desitjos, necessitats. Tinc desig d’acostar-me a algú i  xerrar amablement i tenir la seva atenció i em poso a imaginar què pensarà l’altre de mi i del meu gest. Una infinitat de pensaments afloren per explicar-nos un munt de coses que creiem reals tallant el desig honest, pla i simple d’acostar-me. Complexitat enfront del gest espontani.

Nego el que sento, de les meves emocions i sentiments. Sento l’apatia i la falta d’entusiasme i la tensió en el meu cos que em diuen que aquest treball ja no és per a mi. Però abans de reconèixer-ho em dic que jo no hauria de sentir això. Així que ho nego de mil maneres, distraient-me amb altres coses, no escoltant els signes emocionals o corporals que m’ho indiquen. Nego aquest moment i amb això la possibilitat de prendre decisions i optar a altres opcions que siguin coherents amb mi.

Amago davant els altres la meva opinió i la meva necessitat: no dic no, quan vull dir no, somric quan el que sento és fastigueix, poso als altres abans que jo i m’enfado perquè els altres no s’adonen. Em traeixo i visc en un malestar latent per la por a accionar noves formes.

Són formes de pretendre, pretendre ser un altre diferent al que sóc i suposadament millor, pretendre que els altres i les circumstàncies siguin unes altres. No acceptar tota la vida que sorgeix de mi i del meu entorn, intentant manipular-la perquè s’adapti a no sé què ideal buit, irreal i mancat de contingut mentre em perdo el viure present amb els seus matisos, colors i formes..

La Teràpia Gestalt apel·la a la capacitat de la persona de prendre les seves pròpies decisions i per a això ha de renunciar a la fal·làcia de l’ideal i reconèixer el que es propi i abraçar-ho i abraçar l’aparentment “desagradable” i el “agradable” de mi mateix. I en aquest espai intern d’acolliment un és i se sent acompanyat i digne per demanar i donar, marcar límits i donar-se el que necessita. Benestar.

És una teràpia que considera l’experiència de la persona com un tot on s’inclou la vivència interna i l’entorn aprofitant el que la vida em porta com una oportunitat d’autoconeixement, desenvolupament personal i de lliurament i no com un ser arrossegat per les circumstancias.

La Gestalt prem l’interruptor de la connexió amb tu mateix: Pren consciència, Experimenta, Assumeix el que hi ha i decideix per on vols seguir