La vivència i el procés de pèrdua i dol ha d’afrontar cadascun dels components de la parella ve determinat per diversos factors.

Un dels factors que influeix és l’actitud amb la qual enfrontem la separació i el rol que prenem tant les parts implicades com el seu entorn més pròxim.

Quan la separació, no és per acord mutu, solen aparèixer dues parts i es tendeix a classificar a un per bo i a un altre per dolent.

És cert que de separacions hi ha de molts tipus, així com de graus de comportaments més o menys perjudicials tant durant la relació com en la separació, i que porten a polaritzar les opinions de l’entorn.

En aquells casos, on no hi ha hagut actituds especialment nocives i, entenent que sempre hi haurà comportaments a retreure a l’altre, és important no posicionar-se en els extrems, ni per part de familiars i amics, ni sobretot dels propis interessats.

No afegir més emocionalitat, judicis i comparacions a les que ja apareixeran, de manera inevitable, per la situació i generar una mirada el més objectiva i justa possible, ajudarà a gestionar les emocions i el dolor sense crear més confusió, a prendre les decisions pràctiques que ajudin a anar tancant el procés i a no allargar-lo més del necessari, deixant un pòsit de serenitat en les dues parts.

Per això és important, que la família i els amics se centrin en donar suport a un d’ells o a tots dos no afegint actituds personals d’atac o defensa que afegeixin més llenya al foc. Un espai de suport serè, honest i just, d’escolta atenta i visió àmplia, de suport en els aspectes pràctics i sense tints emocionals personals són la millor ajuda que se li pot donar a qui se separa i a la llarga ho agrairan més.

Fins i tot en separacions especialment traumàtiques, els ambients i respostes intenses no ajudaran a arribar a un bon port.

En quant als quals se separen, és important intentar no carregar-se a si mateix amb l’etiqueta del dolent o la víctima i, que moltes vegades, és gairebé irremeiable adjudicar-se. Ni tampoc buscar alleujar el dolor culpant o culpant-se.

Fer-ho determinarà el tipus d’emocions i pensaments i també les actituds i decisions que es prendran enfront de l’altre. Impedirà, part de les vegades, una mirada lúcida, una gestió més saludable i una resolució del dol més ràpida i satisfactòria.

Per exemple, si dónes per descomptada la teva culpa sense qüestionar el grau d’aquesta, pot ser que cedeixis a tractes per a compensar on no et tinguis en compte i, després puguis sentir, que no va ser el que volies per a tu. Pensa que en una relació, els dos tenen la seva part de responsabilitat en el viscut.

O si no reflexiones sobre el teu enfado fins i tot els teus desitjos de venjança pots caure en una persecució de l’altra part o en un reclam de justícia que et deixi enganxat en la relació. És millor deixar anar a qui al qual no et vol i deixar de frenar un futur que pots construir a la teva mesura i que pot estar ple d’un munt de noves experiències que no viuràs si et quedes anclad@.

Diràs: I com es fa això quan les emocions i ho sentiments estan prenent el comandament i em veig sumergid@en això?

• És cert que les emocions estaran jugant un paper principal i és important i fonamental que les reconeguis, te les permetis i que les puguis expressar, segons el moment i si és possible, a l’altra part o amb persones pròximes que sàpiguen escoltar i acompanyar-te. Aquest procés d’atenció a les emocions és definitiu a poder avançar en el teu dol.

•          Tot i així, és important, observar el rol en què et col·loques i si l’alimentes de manera perjudicial per a tu.

        En quin rol et poses?

        De perseguidor, de víctima o de salvador?(Prenent els rols que l’Anàlisi Transaccional ens ofereix).

Quan et vegis en algun d’aquests personatges, pots veure que actituds, manera de relacionar-te i de parlar has de et porta a mantenir-ho. I generar algun canvi en algun d’aquests aspectes que et faciliti trobar un lloc que et faci sentir més digne amb tu mateix.

Et pots preguntar:

• Això és el que realment vull per a mi?
• Això va evitar a la llarga la separació o l’allargarà?
• Aquesta manera de posar-me enfront de l’altre, ho ajudarà al fet que se senti millor o per contra, ho ficarà més en el paper de víctima i que no prengui la seva responsabilitat?
• Aquestes actituds em van ajudar a generar un futur positiu i satisfactori per a mi?
• Quan passi el temps, m’ajudarà en la meva tranquil·litat o em va fer sentir mal amb mi mateix?
Quedar-te en la víctima, en la venjança, en la culpa no seran llocs d’estima i respecte per tu.

Et dono un senzill model que t’ajudi a orientar-te, a moure’t de lloc provant actituds diferents. Prova i veu si et fan sentir més a gust amb tu encara que continuï havent-hi dolor i angoixa.

• Víctima: sent que no té recursos per a sortir d’aquí, es mostra patint i espera que l’altre canviï, torni o reconegui el que li ha fet. Cerca generar en l’altre culpabilitat.

El risc és quedar-se en la dependència i el sofriment i abandonar la possibilitat d’un creixement personal i desenvolupament de l’autonomia i poder personal.

La sortida és mostrar-se vulnerable i demanar el que es necessita, si és possible, a l’altra part, per a realitzar una separació que la tingui en compte en el que sigui just. Demanar suport en el seu entorn també ajudarà.

Expressar el que sent de forma adulta amb la finalitat d’entendre el succeït i tancar la relació de la millor manera.

Tot això, assumint la seva responsabilitat i reconeixent els recursos que té o, desenvolupar-los per a assumir la seva vida i la situació, sense dependre de ningú.

• Perseguidor: aquí pot aparèixer la venjança per l’orgull ferit i generar actituds de menyspreu, persecutòries o insidioses que no permetin a l’altre separar-se.

Cerca el patiment de l’altre i no el deixa tranquil en diferents formes. No està bé, si l’altre està bé.

El risc és quedar-se enganxat per a tota la vida en l’enfado i la ràbia.

La sortida és l’assertivitat: expressant el que desitja sense buscar fer mal a l’altre. Preguntant a l’altre i negociant. Dir “No” al que no vol.

I deixar anar la venjança, per a deixar d’enfocar-se en l’altre i enfocar-se en si mateix i a construir la seva pròpia vida.

• Salvador: al salvador li mou la culpa i actua sobreprotegint i solucionant els problemes de l’altre i col·locant-lo en un lloc de poca capacitat i autonomia.

Cerca no sentir el malestar per la seva decisió i preservar la bona imatge davant l’altre, l’entorn i davant si mateix.

El risc és fer més del que li toca i de sobrecarregar-se de responsabilitats que després li pesen. Li fa prendre decisions que afavoreixen més a l’altra part i després se sent mal amb si mateix per no haver tingut en compte les seves necessitats.

Genera una relació de dependència que impedeix la finalització de la relació o allarga el procés.

La sortida és l’empatia per l’altre, escoltant-ho i comprenent a l’altre, sense oblidar-se de si mateix i sense fer-se càrrec de l’altre. I sostenir el malestar pel que pensaran els altres i ser fidel al que desitja.

Aquests papers són formes gens funcionals de gestionar el dolor, la pèrdua, la frustració i la por que apareixen davant una ruptura per totes dues parts però, com veus, tots aquests rols estancen el procés de separació, posen el focus en l’altre en comptes d’en tu, augmenten el dolor, l’angoixa i el malestar al no resoldre la situació, generen relacions de dependència, afavoreixen dols no resolts i t’impedeixen avançar i viure una nova època sense càrregues del passat i abiert@ a altres possibilitats satisfactòries que la vida pot portar.

El més beneficiós és sortir-te d’ells quan t’adonis, gestionar les teves emocions, abordar els assumptes que hagis de resoldre amb la teva ex parella, endinsar-te en el procés de dol i centrar-te en tu i en la teva nova situació

.

•  Si observes que encara així no pots sortir d’un determinat paper, segurament la separació està tocant parts de tu no resoltes: abandons anteriors, ferides antigues, manca d’autoestima, dependència, maneres de funcionar fixades i que et fan mal, maneres d’actuar que repeteixes i que et limiten.

Pots demanar ajuda d’un professional perquè te de noves visions, descobreixis com ho fas per a no avançar i t’ajudi a gestionar el dol i resoldre la separació de manera saludable.

Mira-ho com un moment per a iniciar un procés de creixement personal i desencallar aspectes de la teva persona que arrossegues i t’impedeixen tenir una relació amb tu i amb els altres satisfactòria així com afrontar la ruptura de la millor manera i assentar bases més sòlides per a l’etapa nova.