Què és el Dol?

El dol és un procés adaptatiu natural pel qual passa la persona després d’una pèrdua o un procés de pèrdua d’una persona, ser, situació o objecte amb el qual ha construït un vincle.

Aquesta absència genera noves sensacions, sentiments, pensaments, conductes i és possible, que es donin canvis en la nostra forma de veure la vida, en les nostres creences sobre nosaltres mateixos i els altres.

Aquest cúmul de moviments interns i externs que poden sorprendre la persona en dol, són propis del procés de dol.

No constitueixen una malaltia o alguna cosa a curar. Es tracta d’un procés a transitar i com, tal és dinàmic i canviant.

Tots els éssers humans disposem de recursos per a transitar-ho i adaptar-nos a la nova situació.

El dol és un procés de reconstrucció de la nostra identitat i la nostra vida arran de la pèrdua. Una cosa important s’ha anat de nosaltres, que ens donava sentit, que ens constituïa i hem de reorganitzar-nos amb aquesta nova situació, aprenent a viure sense aquest vincle pròxim, recollint el valuós del viscut, constituint un nou vincle intern i amb sentit en l’absència i generant una nova realitat des d’aquest nou context.

Necessitem temps per a adaptar-nos a la nova situació i anar recorrent totes aquestes emocions, estats i etapes amb els seus matisos particulars fins a aconseguir un nou lloc d’equilibri.

Les persones en situació de pèrdua solen explicar que des del seu entorn més pròxim, els insten a “accelerar la resolució del dol” amb comentaris com: “portes molt temps així”, “has de començar a mirar cap endavant”. Si el procés és l’adequat, la persona en rebre aquests comentaris se sent impotent, molesta, incompresa i pot tancar-se en si mateixa i no compartir més el que assegui i li succeeix. D’aquesta forma, el que era un espai i un contacte de suport que facilitava el transit es perd, aïllant i dificultant recórrer el camí al seu ritme i sense culpabilitat i amb el confort i la calor de la companyia més íntima.

També pot ser la mateixa persona la que es qüestiona si està durant molt o si hi ha alguna cosa en ella que no és funcional, jutjant-se, dubtant del seu sentir o comparant-se amb altres persones en pèrdua.

El duel és un procés únic, íntim i personal. No hi ha dos duels iguals i cap duel és més important o comparable amb un altre.

 

No es pot establir una pauta a la durada de l’experiència del dol: cada persona, cada procés requerirà d’un temps diferent.

Sí que és cert que aquest no pot durar eternament i si això succeeix pot ser que alguna cosa estigui dificultant la resolució del dol. Per a això és important, valorar un conjunt d’aspectes de la persona i el seu dol: característiques de la pèrdua, caràcter de la persona, pèrdues anteriors, moment de la vida, tipus de vincle, com a manifesta el dol la persona. En aquest cas, ha de ser un professional del dol el que dugui a terme aquesta avaluació.

La pèrdua és la manca o privació del que es tenia. La pèrdua és un canvi d’estat, situació o vincle. I en una vida, són moltes les pèrdues que podem viure: mort d’un ser estimat, una separació, la pèrdua d’una ocupació, deixar el país d’origen, canviar de residència, emmalaltir, fer-nos majors, veure com els nostres fills s’independitzen, la ruptura d’una amistat, un negoci que no prospera,…

En totes elles es donarà un procés de dol.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
×

Powered by WhatsApp Chat

×